cooperació de comarques?

Pla Territorial Metropolità de Barcelona
Es demana que es creï un àmbit funcional que inclogui les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i els municipis de l'Anoia que s'hi vulguin adherir...



Després que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya aprovés inicialment el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), i un cop tancat el període d'informació pública del projecte, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, a través de la Regidoria d'Urbanisme i Planejament, ha preparat un seguit d'al·legacions al document com a municipi, tenint en compte que aquest octubre s'inicia la tramitació per part del Govern català per a la modificació de la Llei 1/1995. Es preveu que l'aprovació provisional del document es faci a finals d'any i que el projecte de Llei sigui aprovat pel Parlament el març de 2010.

Prèviament, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ja va aportar al Govern català un document de Consideracions sobre l'Avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona on ja es feien unes consideracions generals com eren que el pla s'adeqüés a la realitat demogràfica del moment; que el PTMB aportés no només les potencialitats sinó també les previsions i l'estudi de les capacitats del territori per assumir-les, i que s'impulsés el Pla Director Urbanístic del Garraf independentment del procés de tramitació d'aquest pla territorial, qüestions que s'han reiterat a l'hora d'opinar sobre el document aprovat inicialment.

Les al·legacions que ha preparat l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú tenen com a primer punt demanar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya que modifiqui l'àmbit funcional de planificació territorial per tal que inclogui l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i els municipis de l'Anoia que s'hi vulguin adherir. En aquest sentit, es crearia dins l'àmbit general del Pla Territorial un segon àmbit que inclouria aquestes comarques i poblacions. Aquesta moció es va aprovar per unanimitat en el Ple de l'Ajuntament del 27 de juliol d'enguany.

Tot i que el document recull el que diu el planejament municipal en l'apartat del tractament dels espais verds, dels assentament i de les infraestructures, a més d'aquesta primera al·legació, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú fa altres consideracions. Una d'elles es refereix a les propostes que fa el PTMB quant al Pla Director Urbanístic del Garraf (PDU). Segons el PTMB, el PDU del Garraf hauria d'abordar temes com la redefinició dels espais ocupats per infraestructures del sistema ferroviari i la xarxa de carreteres i autopistes, la definició de possibles àrees de desenvolupament estratègic o d'àrees de nova centralitat o bé com solucionar els conflictes ocasionats per la concentració d'habitatges en sòl no urbanitzable. L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú entén que el pla comarcal hauria de contenir a més definicions sobre la distribució territorial, dels seus creixements i dels seus usos. Així mateix, hauria de salvaguardar l'autonomia municipal en el planejament urbanístic i només ser vinculant en aquells aspectes d'interès intermunicipal o estructurant.

Una altra de les demandes que fa el Govern municipal, i que també han presentat les diferents corporacions de la comarca, és la preocupació per la manca de propostes en el Pla sobre dotacions, equipaments de caire social i assistencial i les infraestructures de serveis com l'aigua, el sanejament o l'energia, i que remet als plans i programes sectorials. Si bé no és competència d'un Pla Territorial recollir aquest tipus de qüestions, que sí fan altres plans derivats, es fa l'observació que caldria que aquests plans sectorials recollissin respostes al plantejaments de desenvolupament que el PTMB proposa.

En aquest sentit, en el document d'al·legacions també s'afirma que el Garraf històricament no ha estat una comarca massa afavorida quant a la dotació d'equipaments i serveis. És per això que ara es demana que si en el marc del desenvolupament del país, el planejament territorial vol atorgar a Vilanova i la Geltrú un paper important en el futur com a element equilibrador del territori, aquesta visió es vegi corresposta en les respectives dotacions de serveis i equipaments i de polítiques de desenvolupament econòmic.

A les al·legacions pròpies que fa l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú cal sumar-hi les que presenta el Consell Comarcal del Garraf, a les quals el govern municipal també s'hi adhereix.


El Pla Territorial Metropolità de Barcelona

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona és el primer pla conjunt de la regió metropolitana de Barcelona, que té com a objectiu fomentar un model de xarxa, amb ciutats denses i protegir el patrimoni natural i agrari. El document també vol servir per potenciar l'activitat econòmica, fomentar les infraestructures i el transport públic, sobretot el ferroviari, i planifica de forma coherent i amb visió de país temes tan importants per un territori com són les infraestructures de comunicació, la definició de les zones residencials i la creació de corredors naturals i espais lliures.

Així doncs, el projecte permet a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú participar en la definició del seu model de territori i la seva planificació de manera global. Una de les característiques principals del pla territorial metropolità és que, en ser un document que s'haurà de desenvolupar amb altres eines normatives posteriors, no planteja cap desenvolupament urbanístic que no es contempli prèviament dins el plans generals municipals. Això fa que una ciutat, en aquest cas Vilanova i la Geltrú, s'hi vegi reflectida urbanísticament amb el que diu el seu Pla General vigent: el document recull el planejament actual sobre preservació d'espais verds i els assentaments habitats. Es proposen canvis en el cas de canvis de planejaments futurs.

El Pla territorial abasta un total de 164 municipis de les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, i comprèn una superfície total de 3.236 quilòmetres quadrats.